La I Guerra mundial o la Gran guerra com va ser batejada aleshores va tenir moltes conseqüències, i com la gran majoria de guerres casi totes dolentes. Aquestes conseqüències van ser:
Demogràfiques: la més danyada en aquest aspecte va ser Rússia, que va perdre 26 milions de població, pel que a Europa es refereix aquesta va patir una davallada del 7% de la població, i hi va haver una generació de no nascuts.
Stock de capital: hi va haver una gran venda d’actius financers i un gran descens de la inversió
Desequilibris financers: el cost directe de la Guerra va ser 6 vegades i mitja el deute nacional acumulat fins aleshores. Es va deixar d’usar el patró or i hi va haver una gran inflació monetària.
Producció industrial: la producció industrial als països bel·ligerants va patir una gran davallada, remarcant sobretot a Rússia. Pel que als països neutrals es refereix hi va haver un augment de producció industrial, remarcant en aquest cas a Suècia, i per últim EEUU i Japó van créixer molt en demanda pròpia i estrangera.
Problemes estructurals: es van destruir molts mercats monetaris i moltes connexions comercials. I hi va haver un excés de producció en els sectors afavorits per la guerra com el metal·lúrgic.
Problemes socials: hi va haver una lluita per la democràcia, demanant el vot de la dona i les organitzacions obreres. També es va dur a terme una reforma agrària.
Problemes territorials: Al finalitzar la Guerra es van fer uns acords per restablir les fronteres canviades per la guerra, i els Països perdedors en van estar molt perjudicats, en especial Alemanya que va estar molt desmembrada en petits països que van estar endeutats molts anys. Es van tallar moltes rutes de transport i comunicacions.
Durant els anys 20 neix un esperit de voler recuperar Europa, però aquesta recuperació va estar molt desorganitzada perquè els diferents països no es posaven d’acord.
EEUU va donar ajudes tant econòmiques com alimentàries durant els anys posteriors a la guerra, fet que farà que aquest abans sigui molt lent i molt dependent a EEUU.
Es van crear tres vies diferents de recuperació dels països.
La primera via la van dur a terme països com Anglaterra, que es basava en mantenir les paritats monetàries de la guerra i el patró or.
La segona via era la francesa, que es va basar en devaluar la moneda per tal que baixessin els preus i que pes pimes es poguessin recuperar per elles mateixes.
La tercera via va ser la creació d’una nova moneda.
domingo, 26 de abril de 2009
sábado, 18 de abril de 2009
Desena setmana, 15, 16 i 17 d'abril de 2009
Durant aquesta setmana de classe em parlat sobre el patró internacional de pagament al segle XIX, el patró or.
Com a conseqüència d’un gran creixement del producte interior brut i la insuficiència de mètodes tradicionals de pagament es va desenvolupar un nou sistema de pagament, el diner fiduciari. Amb aquest sistema s’establien unes bases on existien unes monedes i bitllets amb una quantitat que era de canvi fix amb or. Tot això estava regulat per un banc central. Gràcies a aquest nou sistema es va aconseguir estabilitat en el canvi de divises i estabilitat de preus.
Perquè un país pugui adoptar el patró or ha de complir una sèrie de requisits. Ha de tenir accés a mines d’or , ha de ser competitiu al mercat internacional, i ha d’assegurar la lliure competitivitat i la fiabilitat alhora del canvi amb or al banc central.
Anglaterra va adoptar aquest nou sistema gràcies a que tenia un tracte amb Portugal. Aquest tracte es basava en que Anglaterra tenia un tracte preferent a explotar les mines de les colònies portugueses, i Brasil, colònia portuguesa, era molt rica en or.
El patró or és un sistema que encara està en vigència en la actualitat, amb la diferència però que només el dolar té la seva equivalència en or, però la resta de monedes tenen la possivilitat de fer un canvi amb aquesta. Aquest sistema fa que hi hagi més confiança i fiabilitat alhora de fer transaccions monetàries
La primera Guerra mundial (1914-1918) va ser un conflicte militar començat al centre est d’Europa, concretament al regne Austrohongarès i Sèrbia, i passaria a ser un conflicte Europeu quan va intervenir Rússia. Això però no va quedar així i posteriorment passaria a ser un conflicte mundial, amb la intervenció de més de 30 països, d’on en van sortir dos bàndols, els Aliats, format principalment per Gran Bretanya, França i EEUU, contra la coalició, formada per Alemanya, Austro-hongria l’imperi Otomà.
Aquesta guerra la va guanyar el bàndol dels aliats, però va comportar moltes incidències per tots els països. Va morir molta gent de tots dels bàndols, la economia mundial va tenir una gran davallada, i la producció industrial va baixar estrepitosament.
Com a conseqüència d’un gran creixement del producte interior brut i la insuficiència de mètodes tradicionals de pagament es va desenvolupar un nou sistema de pagament, el diner fiduciari. Amb aquest sistema s’establien unes bases on existien unes monedes i bitllets amb una quantitat que era de canvi fix amb or. Tot això estava regulat per un banc central. Gràcies a aquest nou sistema es va aconseguir estabilitat en el canvi de divises i estabilitat de preus.
Perquè un país pugui adoptar el patró or ha de complir una sèrie de requisits. Ha de tenir accés a mines d’or , ha de ser competitiu al mercat internacional, i ha d’assegurar la lliure competitivitat i la fiabilitat alhora del canvi amb or al banc central.
Anglaterra va adoptar aquest nou sistema gràcies a que tenia un tracte amb Portugal. Aquest tracte es basava en que Anglaterra tenia un tracte preferent a explotar les mines de les colònies portugueses, i Brasil, colònia portuguesa, era molt rica en or.
El patró or és un sistema que encara està en vigència en la actualitat, amb la diferència però que només el dolar té la seva equivalència en or, però la resta de monedes tenen la possivilitat de fer un canvi amb aquesta. Aquest sistema fa que hi hagi més confiança i fiabilitat alhora de fer transaccions monetàries
La primera Guerra mundial (1914-1918) va ser un conflicte militar començat al centre est d’Europa, concretament al regne Austrohongarès i Sèrbia, i passaria a ser un conflicte Europeu quan va intervenir Rússia. Això però no va quedar així i posteriorment passaria a ser un conflicte mundial, amb la intervenció de més de 30 països, d’on en van sortir dos bàndols, els Aliats, format principalment per Gran Bretanya, França i EEUU, contra la coalició, formada per Alemanya, Austro-hongria l’imperi Otomà.
Aquesta guerra la va guanyar el bàndol dels aliats, però va comportar moltes incidències per tots els països. Va morir molta gent de tots dels bàndols, la economia mundial va tenir una gran davallada, i la producció industrial va baixar estrepitosament.
sábado, 4 de abril de 2009
novena setmana, 1 i 2 d'abril de 2009
Durant aquesta última setmana de classe em parlat sobre el sorgiment del comerç internacional, especialment centrats en els moviments migratoris de la població
Degut a un excés de població a Europa es va produir un gran moviment emigratori cap als Estats Units d’Amèrica, sobretot de països com Russia, Alemania i Italia, on la població emigrant va arrivar a ser més del 50%. El perquè d’aquests moviments migratoris, com anteriorment he anomenat era per un excés de població i també per les males conjuntures polítiques i econòmiques que estaven vivint aquests països. La conseqüencia d’aquest elevat moviment migratori van ser un augment del salari per càpita als països amb població emigrant i limitacions d’entrada als països amb població inmigrant.
Durant aquesta època la població emigrant era la Europea, i actualment han canviat les tornes i Europa és el continent que registra més inmigració, és per això que es pot fer una gran crítica al racisme que existeix actualment amb la població del tercer món perquè el que ells estan fent és molt similar al que la població Europea va fer en aquesta època, emigrar per buscar una vida millor.
Gracies al gran creixement de l’economia, hi va haver un gran flux de capital, que va evolucionar en urbanització, industrialitzacio i en grans plantacions.
Degut a un excés de població a Europa es va produir un gran moviment emigratori cap als Estats Units d’Amèrica, sobretot de països com Russia, Alemania i Italia, on la població emigrant va arrivar a ser més del 50%. El perquè d’aquests moviments migratoris, com anteriorment he anomenat era per un excés de població i també per les males conjuntures polítiques i econòmiques que estaven vivint aquests països. La conseqüencia d’aquest elevat moviment migratori van ser un augment del salari per càpita als països amb població emigrant i limitacions d’entrada als països amb població inmigrant.
Durant aquesta època la població emigrant era la Europea, i actualment han canviat les tornes i Europa és el continent que registra més inmigració, és per això que es pot fer una gran crítica al racisme que existeix actualment amb la població del tercer món perquè el que ells estan fent és molt similar al que la població Europea va fer en aquesta època, emigrar per buscar una vida millor.
Gracies al gran creixement de l’economia, hi va haver un gran flux de capital, que va evolucionar en urbanització, industrialitzacio i en grans plantacions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)