Aquesta darrera setmana de classe ha sigut un seguiment de la setmana anterior, on ens vam quedar a mitja explicació del segon cicle industrial, concretament en l’apartat de la Perifèria Est.
Russia tenia una economia molt endarrerida basada en l’explotació dels agricultors, la misèria i un mercat poc profund, Al 1856 però aquest país va tenir unes grans intervencions estatals que prohibien aquesta explotació, que era quasi esclavització de la mà d’obra, i es van crear mirs, grans explotacions de terra, es va invertir en transport i en indústria. Tot això però es va dur a terme utilitzant el deute exterior, problema que es trobaria posteriorment Lenin, que va acabar optant per no tornar-lo.
Japó a meitat del segle XIX tenia una economia molt antiquada basada en el feudalisme i l’artesania, al 1968 però amb la revolució dels meji això va canviar per complet. Es va abolir el feudalisme, va aparèixer el diner real i va augmentar estrepitosament la productivitat.
Amb tot això van aparèixer els Zaibatsu, grans grups industrials i financers japonesos, aquests eren diferents famílies que van arribar a dominar el país d’una forma sense precedents.
Amb la colonització de diferents països va arribar el que s’anomena la nova Europa, formada per països com Canada, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica.
Al 1857, la India es converteix en propietat d’Anglaterra, d’on n’extreien primeres matèries com la canyella, i el pebre, posteriorment cotó. S’ha de fer una menció especial a l’empresa East indian company, ja que van ser els que van aconseguir la carta d’Isabel I on els donava privilegi al comerç amb l’Índia. Va ser per això, que la India va patir un gran endarreriment, ja que tenien molts aranzels.
Aquesta mateixa setmana vam començar també el tema 4, El sorgiment d’una economia internacional. On vam remarcar que el gran domini d’aquest comerç el tenia Europa.
Cal destacar com alguns països van fer us del proteccionisme, per tal d’afavorir el comerç interior i evitar així que s’exportessin productes estrangers més barats.
El colonialisme va fer però que els països exportadors s’estanquessin en un sistema econòmic antic i poc professionalitzat, com va passar a la India.
lunes, 30 de marzo de 2009
sábado, 21 de marzo de 2009
Setena setmana, 18, 19 i 20 de Març de 2009
Durant aquesta darrera setmana de classe hem acabat els països amb industrialització de primer segle, en concret el cas dels Estats Units d’Amèrica. Posteriorment hem començat el cas dels països de segon cicle d’industrialització, com Holanda o suècia.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
domingo, 15 de marzo de 2009
Sisena setmana, 11, 12 i 13 de març de 2009
Aquesta setmana de classe hem parlat sobre la difusió de la industrialització arreu del planeta. Aquesta difusió va començar el 1830 als països més occidentals i posteriorment, al 1870 va establir-se als països més orientals, com Rússia o Japó.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
sábado, 7 de marzo de 2009
Cinquena setmana, 4, 5 i 6 de març de 2009
Aquesta setmana de classe hem parlat sobre el procés d'industrialització arreu del món. La industrialització és un fenomen regional influït per aspectes institucionals de caràcter nacional – estatal. Aquesta difusió va ser parcial i a diferents ritmes.
Aquesta difusió va començar als països més pròxims a Anglaterra, destacant així a Bèlgica, Alemanya i França. El país més afectat però per aquesta difusió industrial va ser Estats Units d’Amèrica,
Aquesta difusió va començar als països més pròxims a Anglaterra, destacant així a Bèlgica, Alemanya i França. El país més afectat però per aquesta difusió industrial va ser Estats Units d’Amèrica,
Cal destacar el canvi demogràfic, ja que aquest el van tenir la majoria de països industrialitzats. Aquest canvi és independent a la industrialització però no deixa d’estar-hi molt relacionat. Una sèrie de millores en la higiene, la alimentació i la sanitat van fer que la mortalitat baixes estrepitosament. No va ser fins més tard però, quan es va produir el descens de la natalitat que podem parlar del model demogràfic modern. Aquest descens en la natalitat va ser causat per un augment de la solteria, l’augment de l’edat per casar-se, i la voluntat d’algunes parelles de no voler tenir fills (cosa que anteriorment era molt mal vista). Aquest canvi va començar a països avançats com suècia, i va anar arribant a països menys desenvolupats com Mèxic.
Finalment cal destacar la aparició de grans empreses com les S.A., capaces de proveir-se de capital necessari per fer grans inversions, sense tenir un gran risc pels emprenedors i la aparició també del Banc central, i els altres bancs, que eren els encarregats de concedir els crèdits a les empreses.
Finalment cal destacar la aparició de grans empreses com les S.A., capaces de proveir-se de capital necessari per fer grans inversions, sense tenir un gran risc pels emprenedors i la aparició també del Banc central, i els altres bancs, que eren els encarregats de concedir els crèdits a les empreses.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)