Tot el seguit de decisions que es van prendre durant els anys 20 no van ser gens exitoses, si no més ben aviat el contrari, ja que com tots sabem el món va entrar en una gran crisi econòmica als anys 30.
Aquesta crisis va començar als Estats Units d’Amèrica i posteriorment passaria a la resta del món excepte a la URSS que es trobava en un altre sistema econòmic (comunisme).
L’origen de la depressió es troba a EUA, on una millora a la tecnologia fa que els preus dels productes s’abarateixin i els beneficis empresarials baixin contant a més a més amb que Europa es va beneficiar del proteccionisme estadunidens cosa que va perjudicar a aquests últims. Per una altra part el problema també es troba al sistema financer, ple de corrupcions i crèdits concebuts sense garanties. Prèviament a la crisi la borsa s’havia inflat com mai fins el dijous 24 d’octubre de 1929 o dijous negre en que es va desplomar la borsa, fent caure els preus i fent tancar empreses.
Això es va transmetre a tot el món quan Estats Units va parar d’importar productes i va començar a demanar el deute exterior.
La sortida d’aquesta crisis no va ser gens fàcil ni homogènia. Països com Alemanya optaven per un major poder de l’estat i en canvi França per exemple va imposar el proteccionisme. A EEUU el president demòcrata Roosevelt va fer el New Deal, un conjunt de lleis que afavorien per exemple la solvència bancària.
El New Deal va ser una solució a la crisi actualment molt estudiada per Governs i economistes per intentar buscar remei a la mala conjuntura econòmica actual.
domingo, 3 de mayo de 2009
domingo, 26 de abril de 2009
onzena setmana, 22 i 24 d'abril de 2009
La I Guerra mundial o la Gran guerra com va ser batejada aleshores va tenir moltes conseqüències, i com la gran majoria de guerres casi totes dolentes. Aquestes conseqüències van ser:
Demogràfiques: la més danyada en aquest aspecte va ser Rússia, que va perdre 26 milions de població, pel que a Europa es refereix aquesta va patir una davallada del 7% de la població, i hi va haver una generació de no nascuts.
Stock de capital: hi va haver una gran venda d’actius financers i un gran descens de la inversió
Desequilibris financers: el cost directe de la Guerra va ser 6 vegades i mitja el deute nacional acumulat fins aleshores. Es va deixar d’usar el patró or i hi va haver una gran inflació monetària.
Producció industrial: la producció industrial als països bel·ligerants va patir una gran davallada, remarcant sobretot a Rússia. Pel que als països neutrals es refereix hi va haver un augment de producció industrial, remarcant en aquest cas a Suècia, i per últim EEUU i Japó van créixer molt en demanda pròpia i estrangera.
Problemes estructurals: es van destruir molts mercats monetaris i moltes connexions comercials. I hi va haver un excés de producció en els sectors afavorits per la guerra com el metal·lúrgic.
Problemes socials: hi va haver una lluita per la democràcia, demanant el vot de la dona i les organitzacions obreres. També es va dur a terme una reforma agrària.
Problemes territorials: Al finalitzar la Guerra es van fer uns acords per restablir les fronteres canviades per la guerra, i els Països perdedors en van estar molt perjudicats, en especial Alemanya que va estar molt desmembrada en petits països que van estar endeutats molts anys. Es van tallar moltes rutes de transport i comunicacions.
Durant els anys 20 neix un esperit de voler recuperar Europa, però aquesta recuperació va estar molt desorganitzada perquè els diferents països no es posaven d’acord.
EEUU va donar ajudes tant econòmiques com alimentàries durant els anys posteriors a la guerra, fet que farà que aquest abans sigui molt lent i molt dependent a EEUU.
Es van crear tres vies diferents de recuperació dels països.
La primera via la van dur a terme països com Anglaterra, que es basava en mantenir les paritats monetàries de la guerra i el patró or.
La segona via era la francesa, que es va basar en devaluar la moneda per tal que baixessin els preus i que pes pimes es poguessin recuperar per elles mateixes.
La tercera via va ser la creació d’una nova moneda.
Demogràfiques: la més danyada en aquest aspecte va ser Rússia, que va perdre 26 milions de població, pel que a Europa es refereix aquesta va patir una davallada del 7% de la població, i hi va haver una generació de no nascuts.
Stock de capital: hi va haver una gran venda d’actius financers i un gran descens de la inversió
Desequilibris financers: el cost directe de la Guerra va ser 6 vegades i mitja el deute nacional acumulat fins aleshores. Es va deixar d’usar el patró or i hi va haver una gran inflació monetària.
Producció industrial: la producció industrial als països bel·ligerants va patir una gran davallada, remarcant sobretot a Rússia. Pel que als països neutrals es refereix hi va haver un augment de producció industrial, remarcant en aquest cas a Suècia, i per últim EEUU i Japó van créixer molt en demanda pròpia i estrangera.
Problemes estructurals: es van destruir molts mercats monetaris i moltes connexions comercials. I hi va haver un excés de producció en els sectors afavorits per la guerra com el metal·lúrgic.
Problemes socials: hi va haver una lluita per la democràcia, demanant el vot de la dona i les organitzacions obreres. També es va dur a terme una reforma agrària.
Problemes territorials: Al finalitzar la Guerra es van fer uns acords per restablir les fronteres canviades per la guerra, i els Països perdedors en van estar molt perjudicats, en especial Alemanya que va estar molt desmembrada en petits països que van estar endeutats molts anys. Es van tallar moltes rutes de transport i comunicacions.
Durant els anys 20 neix un esperit de voler recuperar Europa, però aquesta recuperació va estar molt desorganitzada perquè els diferents països no es posaven d’acord.
EEUU va donar ajudes tant econòmiques com alimentàries durant els anys posteriors a la guerra, fet que farà que aquest abans sigui molt lent i molt dependent a EEUU.
Es van crear tres vies diferents de recuperació dels països.
La primera via la van dur a terme països com Anglaterra, que es basava en mantenir les paritats monetàries de la guerra i el patró or.
La segona via era la francesa, que es va basar en devaluar la moneda per tal que baixessin els preus i que pes pimes es poguessin recuperar per elles mateixes.
La tercera via va ser la creació d’una nova moneda.
sábado, 18 de abril de 2009
Desena setmana, 15, 16 i 17 d'abril de 2009
Durant aquesta setmana de classe em parlat sobre el patró internacional de pagament al segle XIX, el patró or.
Com a conseqüència d’un gran creixement del producte interior brut i la insuficiència de mètodes tradicionals de pagament es va desenvolupar un nou sistema de pagament, el diner fiduciari. Amb aquest sistema s’establien unes bases on existien unes monedes i bitllets amb una quantitat que era de canvi fix amb or. Tot això estava regulat per un banc central. Gràcies a aquest nou sistema es va aconseguir estabilitat en el canvi de divises i estabilitat de preus.
Perquè un país pugui adoptar el patró or ha de complir una sèrie de requisits. Ha de tenir accés a mines d’or , ha de ser competitiu al mercat internacional, i ha d’assegurar la lliure competitivitat i la fiabilitat alhora del canvi amb or al banc central.
Anglaterra va adoptar aquest nou sistema gràcies a que tenia un tracte amb Portugal. Aquest tracte es basava en que Anglaterra tenia un tracte preferent a explotar les mines de les colònies portugueses, i Brasil, colònia portuguesa, era molt rica en or.
El patró or és un sistema que encara està en vigència en la actualitat, amb la diferència però que només el dolar té la seva equivalència en or, però la resta de monedes tenen la possivilitat de fer un canvi amb aquesta. Aquest sistema fa que hi hagi més confiança i fiabilitat alhora de fer transaccions monetàries
La primera Guerra mundial (1914-1918) va ser un conflicte militar començat al centre est d’Europa, concretament al regne Austrohongarès i Sèrbia, i passaria a ser un conflicte Europeu quan va intervenir Rússia. Això però no va quedar així i posteriorment passaria a ser un conflicte mundial, amb la intervenció de més de 30 països, d’on en van sortir dos bàndols, els Aliats, format principalment per Gran Bretanya, França i EEUU, contra la coalició, formada per Alemanya, Austro-hongria l’imperi Otomà.
Aquesta guerra la va guanyar el bàndol dels aliats, però va comportar moltes incidències per tots els països. Va morir molta gent de tots dels bàndols, la economia mundial va tenir una gran davallada, i la producció industrial va baixar estrepitosament.
Com a conseqüència d’un gran creixement del producte interior brut i la insuficiència de mètodes tradicionals de pagament es va desenvolupar un nou sistema de pagament, el diner fiduciari. Amb aquest sistema s’establien unes bases on existien unes monedes i bitllets amb una quantitat que era de canvi fix amb or. Tot això estava regulat per un banc central. Gràcies a aquest nou sistema es va aconseguir estabilitat en el canvi de divises i estabilitat de preus.
Perquè un país pugui adoptar el patró or ha de complir una sèrie de requisits. Ha de tenir accés a mines d’or , ha de ser competitiu al mercat internacional, i ha d’assegurar la lliure competitivitat i la fiabilitat alhora del canvi amb or al banc central.
Anglaterra va adoptar aquest nou sistema gràcies a que tenia un tracte amb Portugal. Aquest tracte es basava en que Anglaterra tenia un tracte preferent a explotar les mines de les colònies portugueses, i Brasil, colònia portuguesa, era molt rica en or.
El patró or és un sistema que encara està en vigència en la actualitat, amb la diferència però que només el dolar té la seva equivalència en or, però la resta de monedes tenen la possivilitat de fer un canvi amb aquesta. Aquest sistema fa que hi hagi més confiança i fiabilitat alhora de fer transaccions monetàries
La primera Guerra mundial (1914-1918) va ser un conflicte militar començat al centre est d’Europa, concretament al regne Austrohongarès i Sèrbia, i passaria a ser un conflicte Europeu quan va intervenir Rússia. Això però no va quedar així i posteriorment passaria a ser un conflicte mundial, amb la intervenció de més de 30 països, d’on en van sortir dos bàndols, els Aliats, format principalment per Gran Bretanya, França i EEUU, contra la coalició, formada per Alemanya, Austro-hongria l’imperi Otomà.
Aquesta guerra la va guanyar el bàndol dels aliats, però va comportar moltes incidències per tots els països. Va morir molta gent de tots dels bàndols, la economia mundial va tenir una gran davallada, i la producció industrial va baixar estrepitosament.
sábado, 4 de abril de 2009
novena setmana, 1 i 2 d'abril de 2009
Durant aquesta última setmana de classe em parlat sobre el sorgiment del comerç internacional, especialment centrats en els moviments migratoris de la població
Degut a un excés de població a Europa es va produir un gran moviment emigratori cap als Estats Units d’Amèrica, sobretot de països com Russia, Alemania i Italia, on la població emigrant va arrivar a ser més del 50%. El perquè d’aquests moviments migratoris, com anteriorment he anomenat era per un excés de població i també per les males conjuntures polítiques i econòmiques que estaven vivint aquests països. La conseqüencia d’aquest elevat moviment migratori van ser un augment del salari per càpita als països amb població emigrant i limitacions d’entrada als països amb població inmigrant.
Durant aquesta època la població emigrant era la Europea, i actualment han canviat les tornes i Europa és el continent que registra més inmigració, és per això que es pot fer una gran crítica al racisme que existeix actualment amb la població del tercer món perquè el que ells estan fent és molt similar al que la població Europea va fer en aquesta època, emigrar per buscar una vida millor.
Gracies al gran creixement de l’economia, hi va haver un gran flux de capital, que va evolucionar en urbanització, industrialitzacio i en grans plantacions.
Degut a un excés de població a Europa es va produir un gran moviment emigratori cap als Estats Units d’Amèrica, sobretot de països com Russia, Alemania i Italia, on la població emigrant va arrivar a ser més del 50%. El perquè d’aquests moviments migratoris, com anteriorment he anomenat era per un excés de població i també per les males conjuntures polítiques i econòmiques que estaven vivint aquests països. La conseqüencia d’aquest elevat moviment migratori van ser un augment del salari per càpita als països amb població emigrant i limitacions d’entrada als països amb població inmigrant.
Durant aquesta època la població emigrant era la Europea, i actualment han canviat les tornes i Europa és el continent que registra més inmigració, és per això que es pot fer una gran crítica al racisme que existeix actualment amb la població del tercer món perquè el que ells estan fent és molt similar al que la població Europea va fer en aquesta època, emigrar per buscar una vida millor.
Gracies al gran creixement de l’economia, hi va haver un gran flux de capital, que va evolucionar en urbanització, industrialitzacio i en grans plantacions.
lunes, 30 de marzo de 2009
vuitena setmana, 25, 26 i 27 de març de 2009
Aquesta darrera setmana de classe ha sigut un seguiment de la setmana anterior, on ens vam quedar a mitja explicació del segon cicle industrial, concretament en l’apartat de la Perifèria Est.
Russia tenia una economia molt endarrerida basada en l’explotació dels agricultors, la misèria i un mercat poc profund, Al 1856 però aquest país va tenir unes grans intervencions estatals que prohibien aquesta explotació, que era quasi esclavització de la mà d’obra, i es van crear mirs, grans explotacions de terra, es va invertir en transport i en indústria. Tot això però es va dur a terme utilitzant el deute exterior, problema que es trobaria posteriorment Lenin, que va acabar optant per no tornar-lo.
Japó a meitat del segle XIX tenia una economia molt antiquada basada en el feudalisme i l’artesania, al 1968 però amb la revolució dels meji això va canviar per complet. Es va abolir el feudalisme, va aparèixer el diner real i va augmentar estrepitosament la productivitat.
Amb tot això van aparèixer els Zaibatsu, grans grups industrials i financers japonesos, aquests eren diferents famílies que van arribar a dominar el país d’una forma sense precedents.
Amb la colonització de diferents països va arribar el que s’anomena la nova Europa, formada per països com Canada, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica.
Al 1857, la India es converteix en propietat d’Anglaterra, d’on n’extreien primeres matèries com la canyella, i el pebre, posteriorment cotó. S’ha de fer una menció especial a l’empresa East indian company, ja que van ser els que van aconseguir la carta d’Isabel I on els donava privilegi al comerç amb l’Índia. Va ser per això, que la India va patir un gran endarreriment, ja que tenien molts aranzels.
Aquesta mateixa setmana vam començar també el tema 4, El sorgiment d’una economia internacional. On vam remarcar que el gran domini d’aquest comerç el tenia Europa.
Cal destacar com alguns països van fer us del proteccionisme, per tal d’afavorir el comerç interior i evitar així que s’exportessin productes estrangers més barats.
El colonialisme va fer però que els països exportadors s’estanquessin en un sistema econòmic antic i poc professionalitzat, com va passar a la India.
Russia tenia una economia molt endarrerida basada en l’explotació dels agricultors, la misèria i un mercat poc profund, Al 1856 però aquest país va tenir unes grans intervencions estatals que prohibien aquesta explotació, que era quasi esclavització de la mà d’obra, i es van crear mirs, grans explotacions de terra, es va invertir en transport i en indústria. Tot això però es va dur a terme utilitzant el deute exterior, problema que es trobaria posteriorment Lenin, que va acabar optant per no tornar-lo.
Japó a meitat del segle XIX tenia una economia molt antiquada basada en el feudalisme i l’artesania, al 1968 però amb la revolució dels meji això va canviar per complet. Es va abolir el feudalisme, va aparèixer el diner real i va augmentar estrepitosament la productivitat.
Amb tot això van aparèixer els Zaibatsu, grans grups industrials i financers japonesos, aquests eren diferents famílies que van arribar a dominar el país d’una forma sense precedents.
Amb la colonització de diferents països va arribar el que s’anomena la nova Europa, formada per països com Canada, Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica.
Al 1857, la India es converteix en propietat d’Anglaterra, d’on n’extreien primeres matèries com la canyella, i el pebre, posteriorment cotó. S’ha de fer una menció especial a l’empresa East indian company, ja que van ser els que van aconseguir la carta d’Isabel I on els donava privilegi al comerç amb l’Índia. Va ser per això, que la India va patir un gran endarreriment, ja que tenien molts aranzels.
Aquesta mateixa setmana vam començar també el tema 4, El sorgiment d’una economia internacional. On vam remarcar que el gran domini d’aquest comerç el tenia Europa.
Cal destacar com alguns països van fer us del proteccionisme, per tal d’afavorir el comerç interior i evitar així que s’exportessin productes estrangers més barats.
El colonialisme va fer però que els països exportadors s’estanquessin en un sistema econòmic antic i poc professionalitzat, com va passar a la India.
sábado, 21 de marzo de 2009
Setena setmana, 18, 19 i 20 de Març de 2009
Durant aquesta darrera setmana de classe hem acabat els països amb industrialització de primer segle, en concret el cas dels Estats Units d’Amèrica. Posteriorment hem començat el cas dels països de segon cicle d’industrialització, com Holanda o suècia.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
domingo, 15 de marzo de 2009
Sisena setmana, 11, 12 i 13 de març de 2009
Aquesta setmana de classe hem parlat sobre la difusió de la industrialització arreu del planeta. Aquesta difusió va començar el 1830 als països més occidentals i posteriorment, al 1870 va establir-se als països més orientals, com Rússia o Japó.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)