Aquesta setmana de classe hem parlat sobre la difusió de la industrialització arreu del planeta. Aquesta difusió va començar el 1830 als països més occidentals i posteriorment, al 1870 va establir-se als països més orientals, com Rússia o Japó.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
Aquesta industrialització va tenir en primer terme a Gran Bretanya, ja que aquest va ser el país capdavanter del món. Gràcies en gran part a l’exportació de maquinària i carbó i a la importació de matèries primes. No obstant a partir de 1870 Anglaterra deixa de ser el país capdavanter del món, en gran part degut a una balança de pagaments negativa, i del fracàs de les S.A.
Bèlgica va ser el país de l’Europa continental en implantar el sistema industrial anglès, en gran part gràcies a la seva proximitat. El fet de ser un país de dimensions reduïdes no l’hi presentava un problema, ja que disposaven de gran varietat de matèria prima i gràcies a rius molt caudalosos podien exportar el seu material a França o Alemanya.
França i Alemanya són els dos països més grans d’Europa, ells dos sols son les dues terceres parts d’Europa, el que significa que tenen un gran mercat interior. No obstant aquests van tenir molts entrebancs, com la falta de transports o continues Guerres.
Estats Units d’Amèrica va ser el país que més va créixer gràcies a una sèrie de conjuntures polítiques, (primera constitució lliberal), territorials (expansió), tecnològiques (millora en l’agricultura i la industria) i demogràfiques. Aquesta sèrie de fets van col·locar a EUA a la primera posició mundial, posició on actualment encara es troba.
Benvolgut Jordi,
ResponderEliminarM'interessaria conèixer de quina manera el curs t'ajuda a comprendre la realitat que vius actualment. Cal que afegiu en els teus comentaris una petita reflexió personal i intentis argument (amb un paràgraf és suficient). Et proposo que pensis en el següent per millorar aquesta entrada: Es poden imitar i / o repetir les experiències d'industrialització? Si una experiència ha estat insuficient: llavors què creus que explicaria que els països no puguin repetir les formules d'altres països?
No deixis de tenir al dia el teu blog per evitar que tinguis problemes al moment de l'avaluació. Recorda que són 10 entrades (en deu setmanes diferents) com a mínim perquè puguem qualificar la teva feina.
Una salutació