Durant aquesta darrera setmana de classe hem acabat els països amb industrialització de primer segle, en concret el cas dels Estats Units d’Amèrica. Posteriorment hem començat el cas dels països de segon cicle d’industrialització, com Holanda o suècia.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
Pel que respecta al cas dels EUA, aquest va ser l’últim país considerat de primer cicle d’industrialització. S’hi van produir uns importants canvis en l’agricultura amb la nova transformació agrària de 1960. Aquests canvis van ser:
- costos de producció molt baixos.
- baixos costos de transport.
- creació d’organitzacions com “The Farm” que defensen el canvi de patró or pel patró plata, per tal d’augmentar així l’oferta monetària..
- Gràcies a la alta productivitat es va requerir molta mà d’obra.
No obstant però aquest cicle d’expansió dels EUA va tenir una gran recessió a finals dels anys 20 i a principis dels 30 degut a la crisis del 29, cosa semblant a la que està passant actualment tot i que en aquest cas és a tot el món.
El segon cicle d’industrialització va tenir lloc a partir de 1870, aquesta es va donar als països que estan a la perifèria dels primers industrialitzats. Aquests països es poden classificar en tres grups, Europa del Nord, Europa del sud, i la perifèria Est.
Començarem pel grup de països d’Europa del nord, que son Holanda i Escandinavia. Aquests països estan molt caracteritzats per tenir una gran quantitat de matèries primes però molt poc de les quals aptes per la producció d’energia. Aquests estan molt a prop dels països més industrialitzats, i per tant tenen una gran opció de mercat amb ells. Poc a poc es van anar modernitzant, adaptant-se així a la industria i a la adopció de la electricitat.
Al grup del sud d’Europa trobem a Itàlia i als països de la Península Ibèrica, Espanya i Portugal. Aquests països estaven ben dotats de moltes matèries primes, i moltes de les quals òptimes per a produir energia mecànica. Tenien uns mercats interiors molt reduïts i la seva força colonitzadora era quasi inexistent. Un dels motius pels que es pot explicar el perquè del retràs industrial d’aquests països és perquè aquests, tenien una educació molt bàsica i una política molt proteccionista.
Per acabar hem començat a parlar del tercer grup, la perifèria est, composta per Rússia i Japó. Ambdós països tenen en comú una economia molt atrassada i amb una agricultura amb poca productivitat, però no obstant tenen voluntat de ser un dels grans països del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario